Un dia, estavem Pastor i jo en el pis i mos criden al timbre. Era una veïna d'un pis de dalt i la filla. Que li havia caigut la jaqueta al nostre balcó, que si li la podiem donar. Vicent i jo anem al balcó pero no hi havia res i li diguem a la dona que allí no estava. La dona es va quedar en cara de dir... no em fie, i comença a dirmos que tenia que estar precís que ella l'havia vista desde dalt al nostre balcó. Mosatros pensavem... estarem bobos o algo que no l'hem vista? el balcó no és massa gran... Total, que tornem a ixir als 2 balcons i no estava la jaqueta. Li ho diguem a la dona i comença "pues tiene que estar que yo la he visto". Mecaguenlaputa! ix tu i mirau! Pues la dona sen va anar creguent que mos haviem quedat mosatros la jaqueta i se'n va anar de mala llet. Al cap d'un rato ixim al balcó i vegem a la filla desde dalt que mos dia, "ya la hemos encontrado, no estaba en vuestro balcón". Pffffffffffff fillaputa! "pues está ahí que yo la he visto!"
viernes, 22 de enero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario