miércoles, 27 de enero de 2010

SI SON XINETS!! ES LO QUE TENIM...

Estavem en època de falles i per donar-li armonia a l’ambient de la nostra València, vam anar a comprar uns quants coetets en una tenda de la Malvarrosa, prop de la mar, on venien al public coets de tota clase, aleshores varem comprar que si del numero 4 , del 3 y algún que altre del numero 1, i com no xinets que ni han mes, son baratets i ens podem torbar un ratet més. Arribem al pis carregats de coets, i comencem la mascleta dins del pis , fora al balcó i ens ocurreix també tirar-los a carrer desde el balcó, i com els veins ens tenien tant de carinyo , fan que vinga a visitar-nos la Policia local .Ding Dong!! Si , bona vesprada (la policia local) , a vore …..en diuen que esteu tirant coets i molestant un poc al veinat, i va i bills que som saltem i responem: ....pero que no en podem tirar dins del nostre pis?? I respon el policia, como que dins del pis ,vosaltres no esteu be?, a vore, a vore els coets, i va i obrim el caixo de l’entraeta , on guardavem les provisions i la primera caixa que es veia la de xinets, la traguem i li diguem : SI SON XINETS!! Es lo que tenim, i aixo no fa casi ruido!!, bo aci no es pot tirar res , aneuse`n a tirar-los algún escampat, al carrer i amb coneixement!!! Si si ok, o farem!. Adios , dios , deu!!

martes, 26 de enero de 2010

que no cap? No n'hi poc!!!

Unes de tantes reordenaciones del comedor, vam decidir separar el aparador que ens havia deixa't juliete, i anava a donar-nos-en un altre, a lo que vam pensar, pues este el dividim....

Despres de molt de pensar, van decedir, posar la part inferior central, per a la televisio, la part superior central, la vam tirar, la part esquerra la deixarem al costat de la nevera, pero i l`altre troç que quedava....

Ah pues cap en eixe raco!!! van dir gustavo i jo, pero la mala sort estava de la nostra part, merda, el rodapeu molesta!!!

Gustavo diu: no passa res, agarra un destornillador i tacatec i cap a fora, forrat a la pared i rodapeu dins del armari....

Un any o dos despres, juliete ve un dia i diu, ostia heu trencat el rodapeu, i nosaltres, aixo va ser Gustavo....

Clar!! ja no estava... pero no pasava res, perque estava el rodapeu dins del armari...

El despertador sona abans d'hora

juan esta te la deixe per a tu , pues no eres cabronet
Bo, vaig a contar-vos un xiste que no haureu sentit mai.

Resulta que era un tio que estava en un pixadero public pixant i arriba un altre i se li posa al costat. El primer es queda mirantli la vergota que tenia i li diu:

-collons tu, quin piu que tens
-vols tindre'n un aixia tu tambe?
-home clar! aixo com es?
-mira, es que jo soc un "enanito mágico" i si vols te la puc fer creixer com la meua
-val!
-posat cara la paret i baixat els pantalons
-segur!!??
-vols un piu com el meu o no?

Total que el tio es posa cara la paret, s'abaixa els pantalons, i l'altre comença a donarli pel cul
Al cap d'una estona el de la paret li diu:

-ie aço no creix
-quants anys tens tu?
-35
-i en 35 anys encara creus en "enanitos mágicos"?

Manolo.

HISTORIA PARANORMAL

Un dia de falles Vicent, Walde i jo,Gustavo, ens vam anar de festa per els pups i vam agarrar tal merla que Walde va dir: men vaig a casa, i Vicent i jo vam decidir de quedarmos un rato mes. Cuant vam tornar portavem tal merla que no podiem acertar les claus a la porta del pis i cunat per fi vam obrir les rialles no paravem, vicent deia: quin pet porte!!.
Com era falles, la tradicio del pis era de tindre parelles, i com en teniem el el caixo de la entraeta , vam agafar una, vam anar a l’habitacio de Walde la vam encendre i li la vam tirar per baix la porta, BUMMM!!!! a les tantes del mati un ruido de por.
I com si fora Lluvia de estrellas va papereixer obrint la porta Walde a traves del fum, jajajajajaja!!!, i nosalters descollonantmos.
Walde sense inmutarse va vindre cap a mi i em diu: calleu, calleu, que Gustavo esta dormint, Vicent i jo ens mirarem les cares i vam començar a descollonarmos que fins i tot Vicent va caure enterra de la risa, i Walde sen va a la meua habitació, veu que no estava jo alli i mos diu: calleu!! O vos pegue un ostia!, Sen entra a la habitació i es fica a dormir.
Cuant Vicent i jo acabem de riure Vicent em diu, esperam a que em pose el pijama i em tanque la porta que tinc por que Walde es desperte i vinga a pegarme.
Al dia seguent pel mati Walde no sen recordava de lo que va fer la nit anterior.
Ahí voreu lo que fa el ron Negrita, el licor per excelencia que teniem sempre en el pis San Rafael 1.

Traca o pet?

Estavem un dia tots els del piso en el balcó (pa variar) era casi estiu i feia calorera. En el balcó de la finca d'enfront que estaria a uns 10m de distàcia estava la mare de la sorda netejant el balcó i de tant en tant alçava la vista i mos veia a mosatros. En un moment donat arriva Gustavo, es queda en la porta del balcó, es gira cap a fora cara mosatros, en les dos mans es separa les galtes del cul i s'arrea un pet que mos fa el moño verd als demés. A mosatros no mos va sorprendre el pet, pq era una cosa que passava pràcticament tots els dies, pero Gustavo no s'havia donat conter que la dona aquella estava allí enfront, i enseguida va començar a agarrarmos una calor a tots... jajaja quina vergonya!!! Vam començar tots a riuremos i li vam contar lo de la dona a Gustavo que sen va anar corrent cap a dins. Mai haviem sentit tanta vergonya agena jajajaja. La dona encara te el moño cap arrere o igual ja li ha caigut.

(poseu el nom als articles pa que si algú de fora ho llig que sàpiga qui és)
Juan.

lunes, 25 de enero de 2010

Aigua per a tots i per a Manuel



Estaven Juan i jo, en el pis estudiant, cadascu en la seua habitacio quan el repartidor de l´aigua arriva al pis, havia de pujar nose quantes botelles... l'home comença amb molta il.lusio, pero en poc temps, tenia una "sua de por". A tot aixo juan i jo estaven a la habitacio mirant com patia i comentant la jugada..., una vegada acaba de pujar totes les botelles, que no eren poques, nosaltres li diguerem: vols un gotet d'aigua? A lo que el home va respondre, no no esta be!!. ( nosaltres no vam ser molt cabr...)

Una vegada les botelles dins del pis, i juan i jo osiosos, vam pensar, perque no les posem dins de l'habitacio de Manuel? Estaria be!!!!, i vorem la cara d'asombre que fara Manuel.

Quant Manuel arriva a la habitacio vam escoltar " fills de putes".

Vam pensar ha vist les botelles...