Un dia de falles Vicent, Walde i jo,Gustavo, ens vam anar de festa per els pups i vam agarrar tal merla que Walde va dir: men vaig a casa, i Vicent i jo vam decidir de quedarmos un rato mes. Cuant vam tornar portavem tal merla que no podiem acertar les claus a la porta del pis i cunat per fi vam obrir les rialles no paravem, vicent deia: quin pet porte!!.
Com era falles, la tradicio del pis era de tindre parelles, i com en teniem el el caixo de la entraeta , vam agafar una, vam anar a l’habitacio de Walde la vam encendre i li la vam tirar per baix la porta, BUMMM!!!! a les tantes del mati un ruido de por.
I com si fora Lluvia de estrellas va papereixer obrint la porta Walde a traves del fum, jajajajajaja!!!, i nosalters descollonantmos.
Walde sense inmutarse va vindre cap a mi i em diu: calleu, calleu, que Gustavo esta dormint, Vicent i jo ens mirarem les cares i vam començar a descollonarmos que fins i tot Vicent va caure enterra de la risa, i Walde sen va a la meua habitació, veu que no estava jo alli i mos diu: calleu!! O vos pegue un ostia!, Sen entra a la habitació i es fica a dormir.
Cuant Vicent i jo acabem de riure Vicent em diu, esperam a que em pose el pijama i em tanque la porta que tinc por que Walde es desperte i vinga a pegarme.
Al dia seguent pel mati Walde no sen recordava de lo que va fer la nit anterior.
Ahí voreu lo que fa el ron Negrita, el licor per excelencia que teniem sempre en el pis San Rafael 1.
martes, 26 de enero de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario