miércoles, 27 de enero de 2010
SI SON XINETS!! ES LO QUE TENIM...
martes, 26 de enero de 2010
que no cap? No n'hi poc!!!
Despres de molt de pensar, van decedir, posar la part inferior central, per a la televisio, la part superior central, la vam tirar, la part esquerra la deixarem al costat de la nevera, pero i l`altre troç que quedava....
Ah pues cap en eixe raco!!! van dir gustavo i jo, pero la mala sort estava de la nostra part, merda, el rodapeu molesta!!!
Gustavo diu: no passa res, agarra un destornillador i tacatec i cap a fora, forrat a la pared i rodapeu dins del armari....
Un any o dos despres, juliete ve un dia i diu, ostia heu trencat el rodapeu, i nosaltres, aixo va ser Gustavo....
Clar!! ja no estava... pero no pasava res, perque estava el rodapeu dins del armari...
Resulta que era un tio que estava en un pixadero public pixant i arriba un altre i se li posa al costat. El primer es queda mirantli la vergota que tenia i li diu:
-collons tu, quin piu que tens
-vols tindre'n un aixia tu tambe?
-home clar! aixo com es?
-mira, es que jo soc un "enanito mágico" i si vols te la puc fer creixer com la meua
-val!
-posat cara la paret i baixat els pantalons
-segur!!??
-vols un piu com el meu o no?
Total que el tio es posa cara la paret, s'abaixa els pantalons, i l'altre comença a donarli pel cul
Al cap d'una estona el de la paret li diu:
-ie aço no creix
-quants anys tens tu?
-35
-i en 35 anys encara creus en "enanitos mágicos"?
Manolo.
HISTORIA PARANORMAL
Com era falles, la tradicio del pis era de tindre parelles, i com en teniem el el caixo de la entraeta , vam agafar una, vam anar a l’habitacio de Walde la vam encendre i li la vam tirar per baix la porta, BUMMM!!!! a les tantes del mati un ruido de por.
I com si fora Lluvia de estrellas va papereixer obrint la porta Walde a traves del fum, jajajajajaja!!!, i nosalters descollonantmos.
Walde sense inmutarse va vindre cap a mi i em diu: calleu, calleu, que Gustavo esta dormint, Vicent i jo ens mirarem les cares i vam començar a descollonarmos que fins i tot Vicent va caure enterra de la risa, i Walde sen va a la meua habitació, veu que no estava jo alli i mos diu: calleu!! O vos pegue un ostia!, Sen entra a la habitació i es fica a dormir.
Cuant Vicent i jo acabem de riure Vicent em diu, esperam a que em pose el pijama i em tanque la porta que tinc por que Walde es desperte i vinga a pegarme.
Al dia seguent pel mati Walde no sen recordava de lo que va fer la nit anterior.
Ahí voreu lo que fa el ron Negrita, el licor per excelencia que teniem sempre en el pis San Rafael 1.
Traca o pet?
(poseu el nom als articles pa que si algú de fora ho llig que sàpiga qui és)
Juan.
lunes, 25 de enero de 2010
Aigua per a tots i per a Manuel
Estaven Juan i jo, en el pis estudiant, cadascu en la seua habitacio quan el repartidor de l´aigua arriva al pis, havia de pujar nose quantes botelles... l'home comença amb molta il.lusio, pero en poc temps, tenia una "sua de por". A tot aixo juan i jo estaven a la habitacio mirant com patia i comentant la jugada..., una vegada acaba de pujar totes les botelles, que no eren poques, nosaltres li diguerem: vols un gotet d'aigua? A lo que el home va respondre, no no esta be!!. ( nosaltres no vam ser molt cabr...)
Una vegada les botelles dins del pis, i juan i jo osiosos, vam pensar, perque no les posem dins de l'habitacio de Manuel? Estaria be!!!!, i vorem la cara d'asombre que fara Manuel.
Quant Manuel arriva a la habitacio vam escoltar " fills de putes".
Vam pensar ha vist les botelles...
Estavem el meu germà i jo estudiant una nit, en el comedor , beguent-mos tasses de café per no dormirmos i de repent sentim unes veus que provenien de l’edifici front al nostre, resulta que en el local de l’edifici d’en front ,estaven fent una festeta i dos chiques s’asomaren i començaren a chillar ehh, ehhh!! Veniuse’n ¡ veniuse’n! aleshores Gustavo i jo eixirem al balcó i el meu germà ,els preguntà a les dos chiques : teniu beguda? I elles un altra volta : veniusen ¡ veniusen! I Gustavo , pero teniu beguda o que ¿? I elles veniusen ¡ veniusen! aleshores el meu germà ja un poc cabretjat, alça les dos mans i digué en veu forta : Pero esteu sordos o que??? I a continuació elles respongueren : baixeu i parlem , clar... el meu germà i jo en tota l’educació del món baixarem i mentres baixavem Gustavo ja anava dient, estes no s’anteren o que?? En cosa de dos minuts, elles també baixaren, i s’acostaren al nostre portal i una de elles cara al meu germà li diu en una veu molt dolça : “es que estamos en una fiesta de tordos, quereis venir a tomar algo”?? A continuació se gira el meu germà cara a mi , blanc com la paret , els ulls li “senixien” del lloc i jo li dic :clar Gustavo una festa de “tordos”, no havies caigut??, jajajaja, anem i mos farem una , pregunta-li el que estaves preguntan-li, si tenen burret per a beure???, jajaja, molt bo!!! varem anar a la festa de tordos, i ens varem fer dos copetes!
viernes, 22 de enero de 2010
Sí sí, la chaqueta está ahí, que yo la he visto!
Un dia, estavem Pastor i jo en el pis i mos criden al timbre. Era una veïna d'un pis de dalt i la filla. Que li havia caigut la jaqueta al nostre balcó, que si li la podiem donar. Vicent i jo anem al balcó pero no hi havia res i li diguem a la dona que allí no estava. La dona es va quedar en cara de dir... no em fie, i comença a dirmos que tenia que estar precís que ella l'havia vista desde dalt al nostre balcó. Mosatros pensavem... estarem bobos o algo que no l'hem vista? el balcó no és massa gran... Total, que tornem a ixir als 2 balcons i no estava la jaqueta. Li ho diguem a la dona i comença "pues tiene que estar que yo la he visto". Mecaguenlaputa! ix tu i mirau! Pues la dona sen va anar creguent que mos haviem quedat mosatros la jaqueta i se'n va anar de mala llet. Al cap d'un rato ixim al balcó i vegem a la filla desde dalt que mos dia, "ya la hemos encontrado, no estaba en vuestro balcón". Pffffffffffff fillaputa! "pues está ahí que yo la he visto!"